explotacion_petrolera1

L’aparició d’un pou petrolífer en un estat dels Estats Units pot suposar tota una benedicció per a la zona: més treball, l’arribada d’inversors o el desenvolupament del comerç local són només alguns dels seus efectes.
Aquest mateix descobriment a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina o algunes regions d’Àsia, paradoxalment, està frenant el desenvolupament de molts països, en part pels comportaments irresponsables de les empreses petrolieres europees i nord-americanes que operen en aquestes regions.
L’experta en indústries extractives de la Fundació per a les Relacions Internacionals i el Diàleg Exterior (FRIDE), Belén Díaz parla de ‘la maledicció dels recursos’ en la següent entrevista:

 En què consisteix la ‘maledicció dels recursos’?
La ‘maledicció dels recursos’ es refereix al conjunt d’efectes negatius mediambientals, econòmics, socials i político-institucionals que té l’explotació de les abundants reserves de recursos naturals (fonamentalment, del petroli, del gas i dels minerals, però també d’altres recursos com la fusta) en països en vies de desenvolupament. Aquests efectes suposen una greu reculada per a aquests països.

En la seva expressió més crua, la maledicció dels recursos es manifesta en els conflictes generats pel control estratègic d’aquestes matèries primeres, com exemplifiquen els conflictes de Sierra Leone i Libèria (diamants), de la República Democràtica del Congo (coltan) o del Delta del Níger (petroli).

Quines conseqüències està tenint aquest fenomen a l’Àfrica o Llatinoamèrica?
Paradoxalment, l’explotació d’aquestes reserves comporta un retard en el desenvolupament humà i econòmic d’aquests països. Segons el Banc Mundial, els països en vies de desenvolupament que no comptaven amb aquestes matèries primeres van créixer econòmica i socialment una mitjana de quatre vegades més ràpid que els països rics en recursos naturals entre 1970 i 1993.

Des del punt de vista de la població, la maledicció dels recursos suposa un empitjorament de les condicions de vida i un increment de la tensió social, per no parlar de l’impacte dels conflictes que moltes vegades tenen com origen el control d’aquests recursos estratègics.

Quina és la responsabilitat de les multinacionals del petroli en aquestes conseqüències?
Les multinacionals han operat en aquests països aprofitant l’avantatge de comptar amb marcs legislatius molt poc exigents en termes de protecció mediambiental i de transparència, amb la finalitat de reduir costos i obtenir marges més grans. En moltes ocasions, per assegurar-se l’obtenció de concessions, obtenir un avantatge respecte a competidors o simplement per aconseguir operar en contextos corruptes, les multinacionals han assumit i/o promogut pràctiques dubtoses, protegint l’opacitat de les seves operacions i transaccions en aquest sector tan beneficiós.

Creus que millorant la transparència de les petrolieres s’aconseguiria impulsar el progrés en països en via de desenvolupament?
Sens dubte; el reforç de la transparència és una de les vies per revertir els efectes polític-institucionals de la maledicció dels recursos, en concret per lluitar contra la corrupció en el sector. No obstant això, cal que la transparència s’apliqui a tota la cadena extractiva.

La Iniciativa per la Transparència a les Indústries Extractives (ITIE), llançada el 2002 a instàncies de Tony Blair, sol·licita la publicació voluntària dels pagaments realitzats per les multinacionals d’una banda, i dels beneficis obtinguts per l’Estat per l’explotació dels seus recursos naturals en concepte de rojalties, bonus, impostos etc., de l’altre.

L’accés a aquesta informació, activa l’adequat control parlamentari i judicial sobre la gestió del govern així com l’escrutini per part de l’opinió pública, reduint així la corrupció i afavorint el desenvolupament d’aquests països.

Existeix per part de les empreses petrolieres voluntat de ser més transparents?
Existeix el reconeixement que el sector extractiu és un sector especialment vulnerable a la corrupció. De fet, un estudi de l’any 2002 de Transparència Internacional assenyala que les empreses extractives se situen al tercer lloc en el rànquing de probabilitat de corrupció.

No obstant això, les multinacionals occidentals no volen veure’s associades a episodis de corrupció per l’alt cost reputacional que comporta, i han fet una aposta per “netejar” la seva imatge. Però, ara per ara, més enllà de les declaracions públiques i l’adhesió formal a la ITIE (a Espanya, tan sols Repsol hi està adherida), les empreses no estan canviant el seu comportament de manera significativa en la forma de fer negocis amb els governs del “Sud” rics en recursos.

I per part dels governs dels països on operen aquestes empreses, tenint en compte que moltes empreses petrolíferes tracten amb règims semiautoritaris o amb un alt nivell de corrupció, creus que és possible que aquests Governs accedeixin a ser més transparents?
Tot és qüestió de generar els incentius suficients i adequats. Si es treballa de manera conjunta i sobre la base del consens entre companyies, organitzacions de la societat civil i governs es poden generar els estímuls necessaris perquè un govern que acceptava la corrupció deixi de fer-ho.

La transparència proporciona un clima d’inversió favorable en aquests països que atreu la inversió estrangera, estabilitza i dóna seguretat per a les inversions. Tots aquests són aspectes desitjats en qualsevol país en vies de desenvolupament. En aquest procés, no hauríem de subestimar el poder de negociació tant de les multinacionals com dels països del Nord, origen de les mateixes.

En una escala de l’1 al 10, en quin lloc creus que es troben les petrolieres espanyoles en transparència?
L’única empresa espanyola que ha donat algun pas per millorar la transparència en aquest sector és Repsol, en adherir-se el 2003 a la ITIE, l’estàndard de transparència en el sector. L’organització Transparència Internacional, al mesurar el nivell de transparència de les empreses extractives, situa Repsol en un nivell mig/baix. La veritat és que malgrat la seva adhesió, a la pràctica la companyia no ha publicat els pagaments efectuats als governs segons proposa la ITIE, ni tan sols al Perú (l’únic país llatinoamericà que participa activament a la ITIE).

En general, i prenent com referència altres multinacionals del sector, no podem dir que les empreses espanyoles arribin a l’aprovat en matèria de promoció de la transparència.

I el Govern espanyol? Quin nivell d’implicació creus que té en aquest assumpte?
El Govern espanyol ha donat mostres de sensibilitat cap a aquesta problemàtica en adherir-se a la ITIE el 2007, i presta un suport financer a la mateixa. No obstant això, organitzacions com Intermon Oxfam i FRIDE pensem que el suport financer no és suficient.

El govern espanyol ha de desenvolupar una política coherent des del triple rol que juga com: país d’origen de multinacionals que operen en el sector, país altament depenent energèticament (80%) dels recursos hidrocarburifers d’altres països, i país que ocupa el 8è lloc com donant d’Ajuda Oficial al Desenvolupament.

Intermón Oxfam i FRIDE pensem que el Govern espanyol ha de liderar un procés de diàleg entre parts (companyies, organitzacions de la societat civil i govern) i implicar-se de manera més explícita i coherent en la lluita contra la maledicció dels recursos .

 

 

 

Font: Europa Press Via: CanalSolidari

 

Anuncios