Amb només 8 anys, l’Albert Casals es va quedar en cadira de rodes mentre lluitava per recuperar-se d’una leucèmia. Quan hi pensa, no pot evitar fer-se preguntes: “Seria ara més feliç si no hagués tingut una leucèmia?”. “M’agradaria tant viatjar, seria tan conscient que visc la vida que vull viure i cap altra?”. “Em sentiria tan il·lusionat pel futur i pel present com em sento ara…?”. El mateix Albert reconeix que mai arribarà a saber del cert si tot plegat ha estat una dificultat o una sort.

Ara bé, el que sí és inqüestionable és que després d’allò l’Albert va decidir apostar fermament per la vida, vivint-la al màxim sense pors ni limitacions mentals de cap mena, sobretot un cop superades de forma exemplar les dificultats físiques. Així, en acabar ESO va començar a viatjar sol per primera vegada, i li va agradar tant, que no va trigar a fer més escapades, alternant tot el batxillerat amb intervals de viatges per tota Europa i Àsia (experiència narrada al seu primer llibre: “El món sobre rodes”).

Ara, dos anys després, i ja a la vintena, el jove Albert ens presenta a “Sense fronteres” les mil i una aventures que ha viscut en els darrers temps anant encara més enllà: recorrent Sud-amèrica, Àfrica i Japó. Incloent-hi també les reflexions actualitzades sobre la seva filosofia de vida, que podria quedar perfectament resumida en la següent pregunta: “Quan va ser l’última vegada que us veu preguntar amb sinceritat què era el que realment teníeu ganes de fer l’endemà…?”

Més informació: Web de l’Albert Casals

Info relacionada:

“Viatjar arreu amb cadira de rodes” (TV3)

“El mundo sobre ruedas, sin dinero y feliz” (El Blog Alternativo)

Anuncios