Per què no deixem de mirar els mercats? Per què la premsa de manera obstinada, insistent i persistent ens bombardeja, minut a minut sobre la situació dels mercats, amb sigles de vegades indesxifrables i dades incomprensibles per la majoria de mortals? Què està passant? Com pot ser que la nostra atenció pugui ser tant manipulada i tant manipulable, convertint-nos en una variable més de les equacions d’una economia especulativa que vol sagnar fins l’última moneda aconseguida amb l’esforç i el treball de persones corrents que confiaven enganyades en un model que havíem heretat?

Segueix llegint l’article de Toni Rocha:

Totes les males notícies de l’economia han aconseguit despertar astorament, por, indignació i consciència. Evidentment això no és suficient, i no és suficient mentre l’economia de cada dia, l’economia real es pugui veure sobtada pels especuladors que s’amaguen sota l’eufemisme economia de mercat, portant a la pobresa més extrema a pobles sencers. És el cas de la dramàtica situació que estan vivint milions de persones del nord de Kenia, Etiòpia, Somàlia, Eritrea, Yibuti i Sudan del Sur, tal com el relator especial de l’ONU Oliver Schutter i altres organitzacions no governamentals estan constatant.

No es tracta d’una situació imprevista ni molt menys, més aviat és producte d’una planificació desencertada o orquestrada per part del Banc Mundial i l’FMI amb arrels entre 1981 i 1990. Aquestes institucions internacionals a través dels seus plans d’ajustament econòmic i la seva política obertament neoliberal han aconseguit desarticular el mode de producció i de vida agrària pastoril de les comunitats que allà conviuen, avocant a la població local a una situació d’extrema pobresa degut al col·lapse de l’economia ramadera i la destrucció de l’agricultura d’aliments.

Segurament són moltes les causes que podem analitzar per explicar la situació actual que pateix aquesta zona d’Àfrica, arguments relacionats amb fenòmens meteorològics, l’augment de la demanda de cereals en països emergents, la creixent producció d’agrocombustibles, els conflictes armats,  a més de l’especulació galopant amb les matèries primes. Però el problema continua essent el mateix, les imatges colpidores semblen un dejà vu, el patiment indescriptible de milions d’éssers humans és difícil de comprendre i l’accés als aliments continua essent la clau d’aquesta crisi alimentària.

No ens enganyem, el planeta té la possibilitat i la capacitat d’oferir aliments a tota la població però l’accés a aquest aliments està mediatitzat per estructures macroeconòmiques que han trobat en les matèria primes com els cereals un valor segur, una rendibilitat major i una excusa més per enriquir-se gràcies a la desregularització i liberalització planificada del sector per la grans economies a les darreres dècades.

I mentrestant els organismes internacionals, els ministres d’economia, el Club Bilderberg, les cimeres d’Estat, els països emergents, les multinacionals i tants altres es retroalimenten per poder mantenir-se vius i sostenir un sistema que agonitza, la fam fa estralls a l’Àfrica i les persones més vulnerables moren indignament en un món globalitzat que obvia solucions reals i possibles, però que impliquen renunciar a privilegis adquirits a través de pràctiques èticament inacceptables i fraudulentes.

Toni Rocha, sociòleg

Info relacionada: “Los porqués del hambre”

Anuncios