La revista Carrer, editada per la Favb, reconeguda amb la menció especial Mitjans de Comunicació

El Premi Solidaritat, guardó que atorga l’Institut de Drets Humans de Catalunya des de 1987 en reconeixement a persones i entitats destacades per la seva lluita a favor dels drets humans, ha reconegut enguany, entre les 18 candidatures presentades, a l’Àlvar García Trabanca, històric sindicalista i lluitador social sabadellenc amb una llarga trajectòria en defensa dels drets humans des de diferents vessants. Extremeny d’origen i sabadellenc d’adopció, l’Alvar (Olivenza, 1931) va ser un gran impulsor dels drets sindicals durant la dictadura a més de donar empenta a un bon nombre d’entitats socials. Un lluitador incansable i desinteressat, a qui ni la presó ni les pressions externes, l’han fet desistir mai de la defensa pels drets de les persones. A més, un cop retirat de la vida professional, l’Àlvar s’ha mantingut dedicat per complet a projectes solidaris, de cooperació i d’ajuda social.

El Premi va ser lliurat ahir en un Parlament de Catalunya ple a vessar per tota una legió d’amics i companys que no van voler desaprofitar l’ocasió d’acompanyar l’Àlvar en el que va ser un merescut acte públic de reconeixement. L’Àlvar, que si hagués nascut a l’Índia podria haver estat considerat sense problema com un “Mahatma” (ànima gran), és una d’aquelles persones que, lluny dels focus mediàtics d’atenció i sense cap necessitat de protagonisme, et reconcilien amb el gènere humà per la seva senzillesa, bondat, honestedat i vocació incansable d’ajut i servei als més desafavorits.

Segons la meva opinió, molt poca gent –i el company Àlvar n’és un exemple-, és capaç de fusionar la rauxa i determinació necessàries per impulsar lluites socials, i al mateix temps, exhibir un cordial somriure que no pot ser fruït de la casualitat, sinó sens dubte d’un conscient treball encaminat a conquerir una fita no menys important, l’autèntica compassió i pau interior. El seu discurs va ser emotiu i admirable, doncs a part de repassar la seva dilatada trajectòria de lluites, implicacions i reivindicacions, va tenir paraules de record i solidaritat per tots els sense veu que pateixen amb especial gravetat els actuals temps difícils que estem vivint; immigrants, regularitzats i sense papers; el col·lectiu de desnonats i sense sostre; les víctimes de la violència de gènere; els aturats i, en general, tots aquells i aquelles colpejats amb més cruesa per la crisi… I com no, també va voler ressaltar i donar tot el seu suport a l’exemplar germen d’esperança que ha significat el moviment del 15-M. Tot plegat, per aplaudir infinitament i treure’s el barret.

L’altra protagonista de la vetllada va ser la revista La Veu del Carrer, de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, que va rebre la menció especial Mitjans de Comunicació en reconeixement d’una sòlida trajectòria de 20 anys en la que, número rere número, ha mantingut intacte el seu compromís de mirada crítica i des dels barris a la cara menys amable de la ciutat, solidaritzant-se amb les veus i realitats més desafavorides.

Els seus codirectors, Andrés Naya, Marc Andreu i Jordi Bonet, van rebre una placa commemorativa i van saber estar a l’alçada de les paraules de l’Àlvar amb un discurs reivindicatiu i compromès que va servir per reafirmar la necessària tasca d’incomodar els estaments de poder que realitza incansablement aquesta sòlida publicació bimestral.

La nostra enhorabona a aquests dos grans exemples de Solidaritat!

Més informació:

Entrevista a Àlvar García: “No hi ha res més important a la vida que ser una persona lliure”

“Premian la revista vecinal barcelonesa Carrer” 

Discurs Àlvar García

Discurs Carrer

Nota de premsa del Parlament de Catalunya

Anuncios